dimarts, 6 d’octubre del 2015

Textos de l'hinduisme













Bhagavad Gita

A. Prepara’t per a la guerra amb l’ànima en pau. Sigues en pau en el plaer i en el dolor, en el guany i en la pèrdua, en la victòria o en la derrota d’una batalla. En aquesta pau no hi ha pecat (2, 38).


B. Posa tot el teu cor en l’acció, però mai en la seva recompensa. No treballis per a un resultat, però mai no deixis de fer la teva feina (2, 47).


C. Fes la teva feina en la pau del Ioga, i lliure de desigs egoistes, no et commoguis per l’èxit o pel fracàs. El Ioga és l’equanimitat de la ment, una pau que sempre és igual (2, 48).


D. El treball fet per una recompensa és molt inferior al treball fet en el Ioga de la saviesa. Cerca la salvació en la saviesa de la raó. Com són de pobres els qui actuen per una recompensa! (2, 49)


E. Aquell qui arreu és lliure de tot lligam, que no es complau ni s’afligeix si la sort és favorable o si és adversa, aquell té una saviesa serena (2, 57).


F. De la passió ve la confusió de la ment, i d’aquí la pèrdua de la memòria, l’oblit del deure. D’aquest oblit ve la ruïna de la raó i la ruïna de la raó mena l’home a la destrucció (2, 63). Però l’ànima que es mou en el món dels sentits tot mantenint els sentits en harmonia, lliure de l’atracció i de l’aversió, troba repòs en tranquil·litat (2,64).


G. No hi ha saviesa per a un home sense harmonia, i sense harmonia no hi ha contemplació. Sense contemplació no pot haver-hi pau i, sense pau pot haver-hi joia? (2, 66).


H. Ja que l’home que s’aparta de tots els desigs i abandona tot sentit de possessió i de si mateix, arriba a la Pau Suprema (2, 71).


I. No per evitar l’acció l’home aconsegueix ésser lliure de l’acció. No per la mera renúncia arriba a la suprema perfecció (3, 4). Ja que ni per un moment pot un home estar sense acció. Inevitablement són tots conduïts a l’acció per les forces sorgides de la naturalesa (3, 5).


J. L’acció és superior a la inacció: realitza, per tant, la teva tasca en la vida. Ni la vida del cos no podria existir si no hi hagués acció (3, 8).


K. En les accions dels millors homes els altres troben un exemple a seguir. El camí que segueix un savi esdevé una guia per al món (3, 21).


L. Ofereix-me totes les teves accions i reposa la teva ment en el Suprem. Sigues lliure d’esperances inútils i de pensaments egoistes, i amb pau interior, esforça’t en la lluita (3, 30).


M. L’home que en la seva acció troba silenci, i que veu que el silenci és acció, aquest home en veritat veu la Llum i en totes les seves accions troba pau (4, 18).


N. Aquell les empreses del qual són lliures de passions i d’il·lusions i l’acció del qual és purificada pel foc de la saviesa, és anomenat savi per aquells qui comprenen (4, 19). En qualsevol acció que realitzi, un home així en veritat té pau: no espera res, no confia en res i sempre està ple de joia (4, 20).


O. Està content amb qualsevol cosa que Déu li enviï i és més amunt dels parells de contraris d’aquest món. No té gelosies i en l’èxit o en el fracàs ell és u: les seves accions no el lliguen (4, 22). Ha assolit l’alliberació: és lliure de tot lligam, la seva ment ha trobat pau en la saviesa i la seva acció és un sacrifici sagrat. L‘acció d’aquest home és pura (4, 23).


P. Ofereix totes les teves accions a Déu, abandona els lligams egoistes i fes la teva feina. Cap pecat no podrà així tacar-te, igual com les aigües no embruten la fulla del lotus (5, 10).


Q. Aquest home harmònic renuncia a la recompensa de la seva acció i així arriba a la pau final. L’home disharmònic, precipitat pel desig, és subjecte a la seva recompensa i roman lligat (5, 12).


R. Perquè la pau de Déu és amb aquells qui tenen la ment i l’ànima en harmonia, aquells qui són lliures del desig i de la ira, aquells qui coneixen llur pròpia ànima (5, 26).


S. Ja que la concentració és millor que la mera pràctica i la meditació és millor que la concentració; però superior a la meditació és renunciar amb amor als fruits de les pròpies accions ja que a la renúncia segueix la pau (12, 12).



En anglès:


A. Treating pleasure and pain, gain and loss, and victory and defeat alike, engage yourself in your duty. By doing your duty this way you will not incur sin. (2.38) 

B. You have control over doing your respective duty only, but no control or claim over the results. The fruits of work should not be your motive, and you should never be inactive. (2.47) 

C. Do your duty to the best of your ability, O Arjuna, with your mind attached to the Lord, abandoning worry and selfish attachment to the results, and remaining calm in both success and failure. The selfless service is a yogic practice that brings peace and equanimity of mind. (2.48) 

D. Work done with selfish motives is inferior by far to the selfless service. Therefore be a selfless worker, O Arjuna. Those who work only to enjoy the fruits of their labor are verily unhappy, because one has no control over the results. (2.49) 

E. The mind and intellect of a person become steady who is not attached to anything, who is neither elated by getting desired results, nor perturbed by undesired results. (2.57) 

F. Delusion or wild idea arises from anger. The mind is bewildered by delusion. Reasoning is destroyed when the mind is bewildered. One falls down from the right path when reasoning is destroyed. (2.63) A disciplined person, enjoying sense objects with senses that are under control and free from attachments and aversions, attains tranquility. (2.64) 

G. There is neither Self-knowledge, nor Self-perception to those who are not united with the Supreme. Without Self-perception there is no peace, and without peace there can be no happiness. (2.66) 

H. One who abandons all desires, and becomes free from longing and the feeling of 'I' and 'my', attains peace. (2.71) 

I. One does not attain freedom from the bondage of Karma by merely abstaining from work. No one attains perfection by merely giving up work. (3.04) Because no one can remain actionless even for a moment. Everyone is driven to action - helplessly indeed - by the forces of Nature. (3. 05) 

J. Perform your obligatory duty, because working is indeed better than sitting idle. Even the maintenance of your body would not be possible without work. (3.08) 

K. Because whatever noble persons do, others follow. Whatever standard they set up, the world follows. (3.21) 

L. Do your duty dedicating all works to God in a spiritual frame of mind free from desire, attachment, and mental grief. (3.30) 

M. The one who sees inaction in action, and action in inaction, is a wise person. Such a person is a yogi and has accomplished everything. (4.18) 

N. A person, whose desires have become selfless by being roasted in the fire of Self-knowledge, is called a sage by the wise. (4.19) The one who has abandoned selfish attachment to the fruits of work, and remains ever content and dependent on no one but God, such a person - though engaged in activity - does nothing at all, and incurs no Karmic reaction. (4.20) 

O. A Karma-yogi - who is content with whatever gain comes naturally by His will, who is unaffected by pairs of opposites, and free from envy, equanimous in success and failure - is not bound by Karma. (4.22) All Karmic bonds of a Karma-yogi - who is free from attachment, whose mind is fixed in Self-knowledge, and who does work as a service to the Lord - dissolves away. (4.23) 

P. One who does all work as an offering to God — abandoning selfish attachment to results — remains untouched by Karmic reaction or sin as a lotus leaf never gets wet by water. (5.10) 

Q. A Karma-yogi attains Supreme Bliss by abandoning attachment to the fruits of work; while others, who are attached to the fruits of work, become bound by selfish work. (5.12) 

R. Those who are free from lust and anger, who have subdued the mind and senses, and who have known the Self, easily attain Nirvana. (5.26) 

S. The transcendental knowledge of scriptures is better than mere ritualistic practice; meditation is better than scriptural knowledge; renunciation of selfish attachment to the fruits of work (Karma-yoga) is better than meditation; peace immediately follows renunciation of selfish motives. (12.12) 





Atharva-Veda, Himne a la Deesa Terra (1000 a.C.)


1. Veritat, grandesa, ordre universal (rita), força, consagració, fervor creatiu (tapas), exaltació espiritual (brahma), el sacrifici, sostenen la terra. Que aquesta terra, propietària del que va ser i serà, prepari per a nosaltres un domini ampli!

2. La terra, que té turons, i suaus vessants, i grans planes, que dóna suport a plantes amb diverses virtuts, lliure de la pressió que ve d’enmig dels homes, s'estendrà per a nosaltres, i se’ns farà útil!

3. La terra sobre la qual hi ha el mar, i els rius, i les aigües, sobre la qual els aliments i les tribus dels homes han sorgit, sobre la qual aquesta vida que respira i es mou existeix, ens ofereix precedència a l’hora de beure!

4. La terra de qui són les quatre regions de l'espai, sobre la qual els aliments i les tribus dels homes han sorgit, que dóna suport a tot allò que respira i es mou, ens oferirà bestiar i altres possessions també!

5. La terra sobre la qual en temps antics els primers homes es va desplegar, en la qual els déus es van imposar als Asuras, ens proveirà amb tota mena de bestiar, cavalls i aus, bona fortuna i glòria!

6. La terra que dona suport a tot, proporciona riquesa, lloc on estar, lloc de descans per a totes les criatures vivents, ella que dóna suport a Agni Vaisvanara (el foc) i s'acobla amb Indra (el toro), ens proporcionarà possessions!

7. La terra àmplia, que els déus que no dormen sempre guarden atentament, ens oferirà la preuada mel, i, a més, ens beneirà amb glòria!

8. Aquesta terra que abans era aigua en l'oceà (de l'espai), que els savis (els vidents) van trobar amb els seus hàbils dispositius; el cor de la qual està en les altures, immortal, envoltat de la veritat, ens atorguarà brillantor i força, (i ens situarà) en la sobirania suprema!

9. Aquesta terra sobre la qual les aigües flueixen concomitants conjuntament de dia i nit sense parar, vessarà la llet per a nosaltres en corrents riques, i, d'altra banda, ens beneirà amb glòria!

10. La terra que els Asvins han mesurat, en què Vishnu ha sortit, que Indra, el senyor del poder, ha fet amiga seva; ella, la mare, vessarà llet per a mi, el fill!

11. Els cims nevats de les teves muntanyes, i els teus boscos, oh terra, seran amables amb nosaltres! El marró, el negre, el vermell, el multi - color, la terra ferma, que està protegida per Indra, jo m'hi he instal·lat, no se m'ha eliminat, ni mort, ni ferit!

12. Posa'ns en el teu si, oh terra, i al teu melic, en la força nutritiva que ha crescut de la punta del teu cos; purifica't per a nosaltres! La terra és la mare, i jo el fill de la terra; Paro-anya és el pare; ell, també, ens salvarà!

13. La terra sobre la qual ells (els sacerdots) incloc l'altar (vedi), sobre la qual, dedicats a tots (sant) funciona , desplegament el sacrifici , en què es va crear , al davant del sacrifici , els missatges de sacrifici , erecte i brillant , que la terra se'ns prosperarà , ella mateixa prosperant !

14. Aquell que ens odia, oh terra, el que les batalles en contra de nosaltres , el que és hostil cap a nosaltres amb la seva ment i les seves armes , fes tu ens subjecten , anticipant (el nostre desig) per escriptura !

15. Els mortals nascuts de tu viu per tu, et supportest tant bípedes i quadrúpedes. Teva és, oh terra, aquestes són les cinc races d'homes , els mortals , a qui el sol naixent fa llum eterna amb els seus rajos !

16. Aquestes criatures tots junts produiran llet per a nosaltres ; fes tu , oh terra , doneu-nos la mel de la paraula !

17. Després de la signatura , terra àmplia, la mare de tots els engendrament de les plantes , que és recolzat per la llei ( divina ) , sobre ella , propicia i amable , que puguem sempre de pas a les nostres vides !

18. Un gran lloc de reunió tu, gran (terra) , hagis convertit ; gran pressa , commoció i agitació són sobre tu . Gran Indra et protegeix sense parar . No ets tu , oh terra , ens fan per il·luminar com si a la vista d'or : no qualsevol de nosaltres ha odiar !

19. Agni ( foc ) és a la terra , a les plantes , les aigües tenen Agni , Agni és a les pedres ; Agni és dins dels homes , Agnis ( incendis ) es troben dins de bestiar , dins de cavalls !

20. Agni brilla des del cel , a Agni , el déu , pertany l'aire ampli. Els mortals encenen Agni , el portador d'ofrenes , que estima la mantega de búfal !

21. La terra , vestits d'Agni , amb els genolls fosques , em farà brillant i alerta !

22. Als homes de la terra donarà als déus el sacrifici , l'ofrena preparada ; sobre la terra dels homes mortals viuen gratament pels aliments . Que aquesta terra ens doni alè i la vida , ella pot causar mi arribar a la vellesa !

23. La fragància , Oh terra , que ha sorgit en tu , que les plantes i les aigües es mantenen , que els gandharvas i les Apsaras van participar d' , amb això em fa fragant : no qualsevol de nosaltres ha odiar !

24. Aquesta fragància de la teva el que ha entrat en el lotus , aquesta fragància , Oh terra , que els immortals d'abans recollien en les noces de Surya , amb això em fa fragant : no qualsevol de nosaltres ha odiar !

25. Aquesta fragància de la teva que és en els homes , la bellesa i l'encant que es troba en homes i dones , el que és en corsers i herois , el que està en els animals salvatges amb troncs ( elefants ) , la brillantor que hi ha a la donzella , oh terra , amb això , tu ens barregen : no qualsevol de nosaltres ha odiar !

26. de la roca , la pedra , la pols és aquesta terra ; aquesta terra és compatible , es mantenen units . Per a aquesta terra d'or - Breasted he rendit homenatge !

27. La terra , a qui els arbres del bosc de molls sempre es mantenen ferms , el tot - nutritiva , terra compacta , no invoquem !

28. L'augment o assegut , de peu o caminant , no podem ensopegar amb el nostre peu dret o esquerre sobre la terra !

29. A la terra pura parlo , a la terra , la terra que ha crescut a través de la brahma (exaltació espiritual ). A tu, que l'aliment més antiga, la prosperitat , el menjar , i el llard , que s'establiria , oh terra !



Versió anglesa:


1. Truth, greatness, universal order (rita), strength, consecration, creative fervour (tapas), spiritual exaltation (brahma), the sacrifice, support the earth. May this earth, the mistress of that which was and shall be, prepare for us a broad domain! 

2. The earth that has heights, and slopes, and great plains, that supports the plants of manifold virtue, free from the pressure that comes from the midst of men, she shall spread out for us, and fit herself for us! 

3. The earth upon which the sea, and the rivers and the waters, upon which food and the tribes of men have arisen, upon which this breathing, moving life exists, shall afford us precedence in drinking! 

4. The earth whose are the four regions of space, upon which food and the tribes of men have arisen, which supports the manifold breathing, moving things, shall afford us cattle and other possessions also! 

5. The earth upon which of old the first men unfolded themselves, upon which the gods overcame the Asuras, shall procure for us (all) kinds of cattle, horses, and fowls, good fortune, and glory! 

6. The earth that supports all, furnishes wealth, the foundation, the golden-breasted resting-place of all living creatures, she that supports Agni Vaisvânara (the fire), and mates with Indra, the bull, shall furnish us with property! 

7. The broad earth, which the sleepless gods ever attentively guard, shall milk for us precious honey, and, moreover, besprinkle us with glory! 

8. That earth which formerly was water upon the ocean (of space), which the wise (seers) found out by their skilful devices; whose heart is in the highest heaven, immortal, surrounded by truth, shall bestow upon us brilliancy and strength, (and place us) in supreme sovereignty! 

9. That earth upon which the attendant waters jointly flow by day and night unceasingly, shall pour out milk for us in rich streams, and, moreover, besprinkle us with glory! 

10. The earth which the Asvins have measured, upon which Vishnu has stepped out, which Indra, the lord of might, has made friendly to himself; she, the mother, shall pour forth milk for me, the son! 

11. Thy snowy mountain heights, and thy forests, O earth, shall be kind to us! The brown, the black, the red, the multi-coloured, the firm earth, that is protected by Indra, I have settled upon, not suppressed, not slain, not wounded! 

12. Into thy rniddle set us, O earth, and into thy navel, into the nourishing strength that has grown tip from thy body; purify thyself for us! The earth is the mother, and I the son of the earth; Paro-anya is the father; he, too, shall save us! 

13. The earth upon which they (the priests) inclose the altar (vedi), upon which they, devoted to all (holy) works, unfold the sacrifice, upon which are set up, in front of the sacrifice, the sacrificial posts, erect and brilliant, that earth shall prosper us, herself prospering! 

14. Him that hates us, O earth, him that battles against us, him that is hostile towards us with his mind and his weapons, do thou subject to us, anticipating (our wish) by deed! 

15. The mortals born of thee live on thee, thou supportest both bipeds and quadrupeds. Thine, O earth, are these five races of men, the mortals, upon whom the rising sun sheds undying light with his rays! 

16. These creatures all together shall yield milk for us; do thou, O earth, give us the honey of speech! 

17. Upon the firm, broad earth, the all-begetting mother of the plants, that is supported by (divine) law, upon her, propitious and kind, may we ever pass-our lives! 

18. A great gathering-place thou, great (earth), hast become; great haste, commotion, and agitation are upon thee. Great Indra protects thee unceasingly. Do thou, O earth, cause us to brighten as if at the sight of gold: not any one shall hate us! 

19. Agni (fire) is in the earth, in the plants, the waters hold Agni, Agni is in the stones; Agni is within men, Agnis (fires) are within cattle, within horses! 

20. Agni glows from the sky, to Agni, the god, belongs the broad air. The mortals kindle Agni, the bearer of oblations, that loveth ghee! 

21. The earth, clothed in Agni, with dark knees, shall make me brilliant and alert! 

22. Upon the earth men give to the gods the sacrifice, the prepared oblation; upon the earth mortal men live pleasantly by food. May this earth give us breath and life, may she cause me to reach old age! 

23. The fragrance, O earth, that has arisen upon thee, which the plants and the waters hold, which the Gandharvas and the Apsaras have partaken of, with that make me fragrant: not any one shall hate us! 

24. That fragrance of thine which has entered into the lotus, that fragrance, O earth, which the immortals of yore gathered up at the marriage of Sûryâ, with that make me fragrant: not any one shall hate us! 

25. That fragrance of thine which is in men, the loveliness and charm that is in male and female, that which is in steeds and heroes, that which is in the wild animals with trunks (elephants), the lustre that is in the maiden, O earth, with that do thou blend us: not any one shall hate us! 

26. Rock, stone, dust is this earth; this earth is supported, held together. To this golden-breasted earth I have rendered obeisance! 

27. The earth, upon whom the forest-sprung trees ever stand firm, the all-nourishing, compact earth, do we invoke! 

28. Rising or sitting, standing or walking, may we not stumble with our right or left foot upon the earth! 

29. To the pure earth I speak, to the ground, the soil that has grown through the brahma (spiritual exaltation). Upon thee, that holdest nourishment, prosperity, food, and ghee, we would settle down, O earth! 



Una altra versió catalana:


Sense limitar-se entre els homes, la Terra, adornada de turons i suaus vessants i planes, té plantes i herbes amb diferents poders curatius Que ella s'eixampli per a nosaltres, donant-nos alegria!

En ella hi ha l'oceà, els rius i totes les aigües; hi han brollat menjar i les collites del pagès; s'hi mou tot el que respira i s'anima per tot arreu.

Terra, que ella ens concedeixi els primers dons.

Sobre ella es van aventurar els homes d'antics dies, sobre ella els déus conqueridors van destruir els dimonis; és la llar de vaques, cavalls i ocells. Que la Terra ens dispensi fortuna i glòria!

Suport de totes les coses, cofre de rars tresors, mare nodridora, Terra de pit d'or, que portes el sagrat Foc universal, el marit de la qual és Indra. Que ella ens doni la riquesa!

Terra il·limitada que els déus, que mai dormen, protegeixen sempre amb cura indeclinable, ¡que ella traspuï per a nosaltres la preuada mel, que vessi per a nosaltres la seva abundant esplendor!

Terra , que va ser antany aigua en els oceans, percebuda pel poder secret dels savis , el cor immortal dels quals, embolicat en la Veritat, resideix a la part alta del suprem firmament, que ella procuri per a nosaltres esplendor i poder, doncs així és el seu elevat rang real.

Que la Terra, les mesures de la qual van traçar els Asvinis, l'amplària de la qual va mesurar el peu de Vixnú, a qui Indra, senyor de poder, va lliurar d'enemics, vessi llet per a mi , com una mare per al seu fill.

Comunica'ns aquestes forces que ens vivifiquin, que vénen, oh, Terra!, de dins del teu cos, del teu centre, del teu melic, purifica’ns sencers. La Terra és mare, jo sóc fill de la Terra, el que dóna la pluja és el meu pare, que ploguin les seves benediccions.




dilluns, 5 d’octubre del 2015

Textos del buddhisme







Dhammapada


"La vigilància és la sendera de la immortalitat; la negligència és la sendera de la mort. Aquells qui estan vigilants no moren mai; aquells qui no estan vigilants ja són morts" (21).


"La ment és inconstant i inquieta, difícil de guardar i de contenir: que l'home savi adreci la seva ment així com el constructor de fletxes fa rectes les seves fletxes." (33)


"Així com l'abella recull l'essència de la flor i se n'allunya sense destruir-ne la bellesa ni el perfum, així el savi peregrini en aquesta vida." (49)


"No pensis en les faltes dels altres, en el que han fet o en el que han deixat de fer. Més aviat pensa en les teves pròpies faltes, en el que has fet o en el que has deixat de fer." (50)


"Com un llac transparent, serè i profund, així esdevé l'ànima del savi quan escolta les paraules del Dhamma". (82)


"És fàcil veure les faltes dels altres, però és difícil veure les pròpies faltes. Un hom escampa les faltes dels altres com plomes llançades al vent, però amaga les pròpies faltes com el jugador astut amaga el seu joc." (252)


"No hi ha sendera en el firmament, i el monjo ha de trobar la sendera interior. El món gaudeix amb els plaers que són obstacles en la sendera; però els il.luminats han creuat el riu del temps i han vençut el món." (254)


"Deixa el passat endarrera; deixa el futur endarrera; deixa el present endarrera. Aleshores estaràs a punt per anar-te'n a l'altra riba. Mai més no retornaràs a una vida que acaba amb la mort." (348)


"Aquell per al qual no hi ha aquesta ni l'altra riba, que, més enllà de tot temor, és lliure, aquell jo l'anomeno un Brahman. Aquell qui viu en contemplació, que és pur i està en pau, que ha fet el que havia de fer, que és lliure de passions, que ha assolit la Suprema fi, aquell jo l'anomeno un Brahman. Aquell qui no fereix amb els seus pensaments, paraules o accions, que manté aquests tres sota control, aquell jo l'anomeno un Brahman. Aquell qui ha tallat la corretja, el fuet i la corda, amb tots els seus lligams, que ha aixecat la barra que tanca la porta, que està despert, jo l'anomeno un Brahman. Aquell la visió del qual és profunda, que és savi, que coneix la sendera i el que hi ha fora de la sendera, que ha assolit el fi més elevat, jo l'anomeno un Brahman. Aquell qui en aquest món ha anat més enllà del bé i del mal i que, lliure de sofriments, és lliure de passions i és pur, jo l'anomeno un Brahman." (385, 386, 391, 398, 403, 412)






Paraules del Buddha


"Si algú ve i us diu: "Doncs jo no seguiré la vida de puresa que ensenya el Benaurat fins que ell no m'aclareixi si el món és etern o no és etern; si el món és infinit o no és infinit; si el cos i l'ànima són una mateixa cosa, o bé dues de diferents; si el Perfecte perdura després de la mort, o si no perdura, o si perdura i no perdura a la vegada, o si ni perdura ni deixa de perdurar." Aquell qui així s'ho prengui, no hi ha dubte que es morirà abans que el Perfecte pugui acabar de donar-li totes les explicacions. És com si a un hom l'haguessin ferit amb una sageta emmetzinada, i els seus companys, amics i parents haguessin fet venir un metge cirurgià, i el ferit els digués: "Ah no! No vull que em treguin la sageta mentre no sàpiga qui és que m'ha ferit; si és de la casta dels guerrers, dels sacerdots, dels menestrals o dels servents; fins que no sàpiga com es diu i de quina nissaga prové; fins que no sàpiga si és alt, baix o mitjà...". Aquest ferit no hi ha dubte que moriria abans de poder saber totes aquestes coses. Igualment, aquell qui no vulgui practicar la vida de puresa sense que abans li contestin totes aquestes preguntes sobre si el món és etern o no ho és, i tota la resta, no hi ha dubte que es morirà abans que el Perfecte pugui acabar de donar-li'n totes les explicacions.


"El món és etern", "el món no és etern"... tot això no són sinó opinions i punts de vista. Ben certes són en canvi, i paleses, la naixença, la vellesa i la mort, certs són la pena, el plany, el dolor, l'aflicció i la tribulació; i és d'això que jo us parlo, i us dic que us en podeu alliberar ara i aquí, amb el meu Ensenyament."


Mahathera, Nyanatiloka. La paraula del Buda, p.65-66



"Oh bhikkhus, un home fa un viatge. Arriba a una gran extensió d'aigua de la qual la riba del seu costat és perillosa i espantadora, però l'altra riba és segura i sense perill. No hi ha barca amb la qual arribar a l'altra riba, ni pont per a passar d'aquesta riba a l'altra. Pensa: Aquesta extensió d'aigua és gran i la riba d'aquest costat d'aquí és perillosa i espantadora; l'altra riba és segura i sense perill. No hi ha barca amb la qual arribar a l'altra riba i no hi ha pont per a passar d'aquesta riba a l'altra. Serà bo que aplegui herba, fusta, branques i fulles y que em faci una balsa i que amb l'ajuda d'aquesta balsa, passi segur a l'altra riba, fent servir les meves mans i dels meus peus. Llavors, aquest home, oh bhikkhus, aplega herba, fusta, branques i fulles i fa una balsa i amb l'ajuda d'aquesta balsa passa segur a l'altra riba fent servir les seves mans i dels seus peus. Havent fet la travessia i havent assolit l'altra riba, pensa: Aquesta balsa m'ha estat una gran ajuda. Amb l'ajuda d'aquesta balsa he passat segur a l'altra riba, fent servir les meves mans i dels meus peus. Serà bo que porti aquesta balsa sobre el meu cap o sobre les meves espatlles vagi on vagi. Què pensaríeu, oh bhikkhus? Actuant d'aquesta manera, actuaria convenientment pel que fa a la balsa?

- No, Senyor.

- Llavors, de quina forma actuaria convenientment pel que fa a la balsa? Havent fet la travessia i havent passat a l'altra banda, aquest home pensa: Aquesta balsa ha estat una gran ajuda. Amb l'ajuda d'aquesta balsa he pogut passar segur a l'altra riba, fent servir les meves mans i els meus peus. Serà bo que deixi aquesta balsa a terra sobre la riba o que la deixi a les onades i que jo me'n vagi on vulgui. Actuant d'aquesta manera, aquest home actua convenientment pel que fa a la balsa.

Igualment, oh bhikkhus, he ensenyat una doctrina semblant a una balsa, feta per a travessar les aigües i no per a portar-la a sobre."


Rahula, Walpola. L'enseignement du Bouddha, p.31-32


“No accepteu el que sentiu dir, no accepteu la tradició, no accepteu una declaració perquè figura als nostres llibres, ni perquè estigui d’acord amb la vostra creença ni perquè sigui el que diu el vostre mestre. Sigueu llums per a vosaltres mateixos. Els qui, ara o després que jo hagi mort, confiïn només en ells mateixos i no cerquin ajuda en ningú més que ells mateixos, aqusts seran els que arribaran més amunt.”

Citat a Huston Smith, “Las religiones del mundo”, p.105


"Mantenir-se alerta i vigilant és el camí vers la immortalitat, la desídia és el camí vers la mort; els que estan alertes i vigilants no moren, els desidiosos són com morts." [1]
"Mitjançant l'energia, l'autocontrol i l'autodomini, mitjançant el seu estat d'alerta i vigilància, cal que el savi es construeixi una illa que no pugui ésser submergida per les riuades." "Els homes necis i barroers s'entreguen a la indolència; el savi pren cura del seu estat d'alerta i vigilància com del seu més preciós tresor." [2]

"La mort s'enduu l'home la ment del qual està encadenada, ocupat en recollir flors, assedegat de desigs. Però Mara (la mort) no troba el rastre d'aquells qui actuen amb noblesa, que estan sempre alertes i vigilants i que gràcies al vertader coneixement han trobat l'alliberament." [3]

"Val més la vida d'aquell home conscient que tota cosa neix i s'esvaeix, encara que només durés un sol dia, que la vida de l'home que no és conscient que tot neix i s'esvaeix, encara que duri cent anys." [4]

"Oh tu, constructor de la casa! t'he vist, mai més no tornaràs a construir-me una nova casa, les bigues són trencades i el sostre derruït; la meva ment s'ha despullat de tot allò que produeix l'existència i ha assolit la destrucció dels desigs." [5]

"Quan ha assolit el coneixement i veu que tota cosa està mancada d'existència pròpia, aleshores se n'atipa, del sofriment; és el camí de la purificació." [6]

"Jo anomeno brahman a aquell per a qui no existeixen desitjos ni respecte a aquest món ni respecte a l'altre, qui no depèn de res i és lliure de lligams." [7]

"L'erradicació d'un pensament en el moment precís en què sorgeix com un llampec, es practica de la següent manera:
Al meditar, descobrim que els pensaments brollen contínuament perquè la ment respon als estímuls. Sabent que cal impedir fins i tot el naixement d'una simple idea, cal intentar inhibir aquest brollar continu dels pensaments per mitjà de l'exercici de la vigilància mental. D'aquesta manera, tan bon punt sorgeixi en tu un pensament procura tallar-lo de soca-rel i continua meditant.
Al prolongar durant la meditació l'espai de temps en que es realitzen esforços per a impedir el sorgir dels pensaments, hom, al final, pren consciència que els pensaments es succeeixen molt pròxims, gairebé trepitjant-se els uns als altres, en tan gran quantitat que semblen inacabables. Aquest és el reconeixement dels pensaments, que seria com el coneixement de l'enemic.
(...) aleshores el iogui, mentalment impertorbat, contempla l'inacabable fluix de pensaments, com si estigués reposant tranquil.lament a la riba d'un riu, observant el fluir de l'aigua." [8]


"L'art de mantenir la ment en aquest estat en el que no existeix ni inhibició ni reacció davant dels pensaments quan aquests es perceben, és comparable a la indiferència d'un elefant quan es punxa amb espines." [9]

"Oh bhikkhus, un home fa un viatge. Arriba a una gran extensió d'aigua de la qual la riba del seu costat és perillosa i espantadora, però l'altra riba és segura i sense perill. No hi ha barca amb la qual arribar a l'altra riba, ni pont per a passar d'aquesta riba a l'altra. Pensa: Aquesta extensió d'aigua és gran i la riba d'aquest costat d'aquí és perillosa i espantadora; l'altra riba és segura i sense perill. No hi ha barca amb la qual arribar a l'altra riba i no hi ha pont per a passar d'aquesta riba a l'altra. Serà bo que aplegui herba, fusta, branques i fulles y que em faci una balsa i que amb l'ajuda d'aquesta balsa, passi segur a l'altra riba, fent servir les meves mans i dels meus peus. Llavors, aquest home, oh bhikkhus, aplega herba, fusta, branques i fulles i fa una balsa i amb l'ajuda d'aquesta balsa passa segur a l'altra riba fent servir les seves mans i dels seus peus. Havent fet la travessia i havent assolit l'altra riba, pensa: Aquesta balsa m'ha estat una gran ajuda. Amb l'ajuda d'aquesta balsa he passat segur a l'altra riba, fent servir les meves mans i dels meus peus. Serà bo que porti aquesta balsa sobre el meu cap o sobre les meves espatlles vagi on vagi. Què pensarieu, oh bhikkhus? Actuant d'aquesta manera, actuaria convenientment pel que fa a la balsa?
- No, Senyor.
- Llavors, de quina forma actuaria convenientment pel que fa a la balsa? Havent fet la travessia i havent passat a l'altra banda, aquest home pensa: Aquesta balsa ha estat una gran ajuda. Amb l'ajuda d'aquesta balsa he pogut passar segur a l'altra riba, fent servir les meves mans i els meus peus. Serà bo que deixi aquesta balsa a terra sobre la riba o que la deixi a les onades i que jo me'n vagi on vulgui. Actuant d'aquesta manera, aquest home actua convenientment pel que fa a la balsa.
Igualment, oh bhikkhus, he ensenyat una doctrina semblant a una balsa, feta per a travessar les aigües i no per a portar-la a sobre." [10]

"Oh bhikkhus, fins i tot aquest punt de vista (el budista) que és tan pur i tan clar, si us aferreu a ell, si l'acaroneu en el vostre interior, si el guardeu com un tresor, si us hi lligueu, aleshores no compreneu que l'ensenyament és com una balsa feta per travessar les aigües i no per aferrar-se a ella." [11]

"Si algú ve i us diu: "Doncs jo no seguiré la vida de puresa que ensenya el Benaurat fins que ell no m'aclareixi si el món és etern o no és etern; si el món és infinit o no és infinit; si el cos i l'ànima són una mateixa cosa, o bé dues de diferents; si el Perfecte perdura després de la mort, o si no perdura, o si perdura i no perdura a la vegada, o si ni perdura ni deixa de perdurar.". Aquell qui així s'ho prengui, no hi ha dubte que es morirà abans que el Perfecte pugui acabar de donar-li totes les explicacions. És com si a un hom l'haguessin ferit amb una sageta emmetzinada, i els seus companys, amics i parents haguessin fet venir un metge cirurgià, i el ferit els digués: "Ah no! No vull que em treguin la sageta mentre no sàpiga qui és que m'ha ferit; si és de la casta dels guerrers, dels sacerdots, dels menestrals o dels servents; fins que no sàpiga com es diu i de quina nissaga prové; fins que no sàpiga si és alt, baix o mitjà...". Aquest ferit no hi ha dubte que moriria abans de poder saber totes aquestes coses. Igualment, aquell qui no vulgui practicar la vida de puresa sense que abans li contestin totes aquestes preguntes sobre si el món és etern o no ho és, i tota la resta, no hi ha dubte que es morirà abans que el Perfecte pugui acabar de donar-li'n totes les explicacions.
"El món és etern", "el món no és etern"... tot això no són sinó opinions i punts de vista. Ben certes són en canvi, i paleses, la naixença, la vellesa i la mort, certs són la pena, el plany, el dolor, l'aflicció i la tribulació; i és d'això que jo us parlo, i us dic que us en podeu alliberar ara i aquí, amb el meu Ensenyament." [12]


"Per tant, Mâlunkyaputta, conserva en el teu esperit el què he explicat com allò explicat i el què no he explicat com allò no-explicat. Quines coses són les que no he explicat? Si aquest univers és o no és etern, etc. ... això no ho he explicat. I, per què no les he explicades? Perquè això no és útil, no està fonamentalment lligat a la vida santa i espiritual, perquè això no condueix a l'aversió, ni al despreniment, ni a la cessació, ni a la tranquil·litat, ni a la penetració profunda, ni a la realització completa, ni al Nirvana. És per aquesta raó que jo no les he explicades." "Aleshores, Mâlunkyaputta, què és el què he explicat?. He explicat dukkha (el dolor), el naixement de dukkha (del dolor), la cessació de dukkha i el camí que porta vers la cessació de dukkha. I per què, Mâlunkyaputta, he explicat aquestes coses? Perquè això és útil, perquè està fonamentalment lligat a la vida santa i espiritual, perquè condueix a l'aversió, al despreniment, a la cessació, a la tranquil·litat, a la penetració profunda, a la realització completa, al Nirvana. És per això que he explicat aquestes coses." [13]

"Ananda: -Com veu el món el Benaurat?
 Buddha: -Buit i meravellós!" [14]

"Una vegada un monjo preguntà a Gencha on era l'entrada al camí de la veritat.
Gencha li digué:
- "Sents el murmuri del rierol?"
- "Sí que el sento", respongué el monjo.
- "Doncs l'entrada és allí", li digué el mestre." [15]



"En una ocasió algú va preguntar a un gran mestre:
- T'esforces ininterrompudament per exercitar-te en la veritat?
- Certament, ho faig.
- I com ho fas?
- Si tinc gana, menjo; si estic cansat, reposo o m'estiro una estona.
- Això és el que fa tothom. Es podria dir aleshores que qualsevol es comporta o s'exercita com tu?
- No.

- Per què no?

- Perquè els altres quan mengen, no mengen, sinó que estan entretinguts donant tombs als més diversos assumptes, deixant-se destorbar per ells; si dormen, en realitat el que fan no és dormir, sinó somniar en mil coses. Així doncs, ells no són com jo." [16]

"El sutra diu clarament que ens hem de refugiar en el Buddha que hi ha en nosaltres mateixos i no diu en cap moment que haguem de refugiar-nos en altres Buddhes, sobretot si tenim present que no hi ha cap altre lloc on puguem anar sinó prenem refugi en el nostre Buddha interior." [17]

"Estimat auditori, refugiar-se en un veritable Buddha és prendre refugi en la nostra natura pròpia." [18]

"Cal acceptar, doncs, la interpretació segons la qual el coneixement búdic és el del nostre propi esperit i no un coneixement búdic d'algun Buddha exterior." [19]

"En la vostra natura hi ha un Buddha i aquest és el Buddha real. Cal buscar el Buddha en la vostra natura pròpia car sinó, on podríem trobar el Buddha real? No tingueu cap dubte que el Buddha es troba en la vostra pròpia natura; fora d'ella, res no pot existir." [20]


"Sermó de Goso (Wu-Tsu):
Si em preguntessin a què s'assembla el Zen els diria que és com aprendre l'art de robar. El fill d'un lladre veia que el seu pare envellia i va pensar: "si el pare és incapaç de dur a terme la seva professió qui guanyarà el pa en aquesta família si no m'hi poso jo? Haig d'aprendre l'ofici. Va comunicar la idea al seu pare i aquest hi va estar d'acord. Una nit el pare va portar el seu fill a una casa gran, va forçar la tanca i entrà dins la casa; aleshores, obrint un gran bagul li digué al fill que en tragués els vestits. Tan bon punt com el fill es va introduir en el bagul el pare va fer caure la tapa i va tancar el pany. Després d'això sortí al pati i va despertar tota la família colpejant sorollosament la porta i s'esmunyí pel forat que havien fet a la tanca. Els habitants de la casa s'excitaren i encengueren espelmes però varen comprovar que els lladres ja havien fugit. El fill que encara era tancat dins el bagul no deixava de pensar en el seu cruel pare. Es sentia mortificat i, aleshores, se li va ocórrer una bona idea. Va fer un soroll que semblava el xiscle d'una rata. La família digué a la serventa que prengués una espelma i examinés el bagul. Quan el va obrir, el presoner va sortir ràpidament, apagà l'espelma d'un buf, va apartar a la serventa i fugí. Els altres el perseguiren. El fill va advertir que hi havia un pou prop del camí, prengué una gran pedra i la va tirar a l'aigua. Tots els qui el perseguien s'atansaren al pou per tractar de trobar el lladre que s'ofegava. Mentrestant, ell ja es trobava a casa del seu pare queixant-se que s'havia salvat pels pèls. El pare li digué: no t'ofenguis, fill meu. Digue'm només com t'has pogut escapar. Quan el fill explicà les seves aventures, el seu pare li digué: Ho has aconseguit, ja has après l'art!" [21]

"Rinzai: Oh, vosaltres, seguidors de la Veritat: si desitgeu obtenir una comprensió ortodoxa (del zen), no us deixeu enganyar pels altres. Si trobeu qualsevol obstacle, ja sigui interior o exterior, enderroqueu-lo. Si trobeu el Buddha, mateu-lo; si trobeu el Patriarca, mateu-lo; si trobeu l'Arahat o el pare o el parent, mateu-los a tots ells sense vacil·lar; car aquest és l'unic mitjà per l'alliberament. No us enredeu amb cap objecte; estigueu-ne per sobre; passeu i sigueu lliures. Tal com veig els anomenats seguidors de la Veritat a tot el pais, no n'hi ha cap que vingui a mi lliure i independent dels objectes. Quan els tracto els derrueixo, vinguin d'allà on vinguin. Si confien en la força de les seves armes, els trec la vida; si confien en la seva eloqüència, els faig callar; si confien en l'agudesa dels seus ulls, els cego. Fins ara, ningú no s'ha presentat a mi totalment sol, totalment lliure, totalment únic. Tots estan atrapats pels inútils ardits dels vells mestres. En realitat, no tinc res per a donar-vos; tot el que puc fer és curar-vos de les malalties i alliberar-vos de l'esclavatge." [22]

"La veritable manera de comprendre els ensenyaments del Dharma és reformant gradualment el que ja sabeu i penseu, seguint sempre les instruccions del vostre mestre.
Si fins ara heu pensat que els Buddhes posseeixen característiques excel·lents, com per exemple Sakyamuni, Amitaba o altres, si creieu que els Buddhes tenen un halo de llum que els envolta i la virtut de predicar meravellosament el Dharma en benefici de tots els éssers i, un dia, el vostre mestre us diu que un gripau o un cuc és Buddha, heu de rebutjar immediatament les vostres primitives idees. Això no significa que hagueu de buscar característiques excel.lents en un gripau o en un cuc, coses com un halo de llum envoltant-los. Si feu això és que encara no heu corregit la vostra ment discriminativa. El que heu de comprendre és tan sols que el que ara esteu veient és Buddha. Si rectifiqueu contínuament la vostra ment discriminativa i el vostre lligam fonamental, seguint les instruccions del vostre mestre, arribareu a ser naturalment una sola cosa amb la Via." [23]


"Per damunt de tot, no desitgeu convertir-vos en un Buddha; el vostre únic interès ha de consistir, al ritme que un pensament va seguit d'un altre pensament, en no lligar-vos a cap d'ells. No heu de nodrir ni la més lleugera ambició de ser Buddha aquí i ara. Si sorgís un Buddha davant vostre no penseu en ell com si fos "Il·luminat" o estes "al·lucinat", com si fos "bo" o "dolent". Apresseu-vos en alliberar-vos del desig de lligar-vos a ell. Separeu-vos d'ell en un tancar i obrir d'ulls. No el subjecteu en cap forma. No el volgueu retenir ja que ni mil tanques el podrien empresonar ni mil metres de corda el podrien lligar. Així doncs, esforceu-vos de tot cor en desterrar-lo i aniquilar-lo. Ara us aclariré de manera inequívoca com heu de procedir per a mantenir-vos lliures d'aquest Buddha. Considereu la llum del Sol! Potser diríeu que és a prop; tanmateix, si la seguiu de món en món mai no podreu atrapar-la amb les vostres mans. Aleshores, potser decidireu que es troba molt lluny i heus ací que l'esteu veient davant dels vostres mateixos ulls. Seguiu-la i s'escaparà, allunyeu-vos-en i us atenyerà allà on sigueu. No podeu ni posseir-la ni anihilar-la. Amb aquest exemple podreu entendre el que succeeix amb la veritable natura de tota cosa i, d'ara endavant, no caldrà que us afligiu ni que us preocupeu per aquestes coses." [24]



[1] Dhammapada, II, 21
[2] Dhammapada, II, 25, 26
[3] Dhammapada, IV, 57
[4] Dhammapada, VIII, 113
[5] Dhammapada, XI, 154
[6] Dhammapada, XX, 279
[7] Dhammapada, XXVI, 410
[8] Mahamudra, 46, 47
[9] Mahamudra, 69, 70, 71
[10] Rahula, Walpola. L'enseignement du Bouddha, p.31-32
[11] Rahula, Walpola. L'enseignement du Bouddha, p.31
[12] Mahathera, Nyanatiloka. La paraula del Buda, p.65-66
[13] Rahula, Walpola. L'enseignement du Bouddha, pgs. 35-36
[14] Houa-T'eou. Initiation aux bouddhismes Tch'an et T'ien-T'ai, p.7
[15] Suzuki, D.T. Introducción al budismo zen, p.8
[16] Suzuki, D.T. Introducción al budismo zen, p.124
[17] Huei-Neng. Vida y enseñanza, p.68
[18] Huei-Neng. Vida y enseñanza, p.70
[19] Huei-Neng. Vida y enseñanza, p.80
[20] Huei-Neng. Vida y enseñanza, p.128-129
[21] Suzuki, D.T. Ensayos sobre budismo zen, 1a.sèrie, p.342
[22] Suzuki, D.T. Ensayos sobre budismo zen, p.380
[23] Dogen. Shobogenzo Zuimonki, p.38
[24] Blofeld, John. Enseñanzas zen de Huang Po, p.130-131